| Jaume Rigau |
Pàgina Personal
|
| Qui i On |
|
|
Sóc tant sols un grapat de partícules a sobre d'un roc de magma que gira al voltant d'un estel.
Imatge: Jo a la Terra El meu retrat mesurat en un instant del temps passat. Habitualment tinc el meu sistema de partícules molt més ben organitzat des d'una perspectiva humana. |
He nascut i visc a Catalunya.
“El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist” (Lluís Llach).
Sóc llicenciat en Informàtica i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona.
Actualment sóc professor al Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada, i Estadística i membre del Graphics and Imaging Laboratory a la Universitat de Girona.
Normalment, sóc a la Terra...
|
... en aquest punt:
Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada, i Estadística
|
Imatges: Terra (d'on és la imatge?... si hi manteniu uns instants el cursor, us indicarà la ubicació —click en qualsevol imatge per ampliar-la)
Crèdit: National Aeronautics and Space Administration (NASA) - Visible Earth, and European Spacial Agency (ESA) - Satellite Images
Data: gener 2000 - novembre 2006
Hi estic d'acord, la càmera és relativament lluny... però com vosaltres, sóc un més entre tots.
Fixeu-vos en les imatges..., ara mateix tots estem viatjant junts en la mateixa direcció... i molt de pressa!
Podeu percebre-ho?
Si no, haureu de mirar el cel més sovint i més acuradament.
No us preocupeu, és un petit plaer... escolteu en el silenci.
| Recerca |
|
Estic fent la meva recerca en el Graphics and Imaging Laboratory de l'Institut d'Informàtica i Aplicacions de la Universitat de Girona.
El meu subgrup està específicament centrat en l'aplicació de la Teoria de la Informació en els gràfics per computador.
Fins el 2006, hem treballat principalment amb el problema de la il.luminació global (tècniques de radiosity i ray-tracing).
Des de llavors, estem estudiant problemes relacionats amb el món de la imatge i de les formes.
En el primer cas, el registre d'imatges i la cerca de mètriques —en complexitat de la imatge i estètica computacional— són objecte d'estudi amb independència de l'origen de la imatge.
|
Amb tecnologia complexa i avançada
Imatge: Estel V838 Monocerotis conegut com La Nit Estelada
“View of an expanding halo of light around V838-Mon at the outer edge of our Milky Way galaxy. The illumination of interstellar dust comes from the red supergiant star at the middle of the image, which gave off a flashbulb-like pulse of light in 2002, becoming 600,000 times more luminous than our Sun. It was thus one of the most luminous stars in the entire Milky Way. The dust and gas was probably ejected from the star after a previous explosion some tens of thousands of years ago.” |
|
Amb tecnologia estàndard
Imatge: El nostre estel, el Sol, en la primera sortida '07 sobre el Mediterrani
“The sun is a star, a hot ball of glowing gases at the heart of our solar system. Its influence extends far beyond the orbits of distant Neptune and Pluto. Without the sun's intense energy and heat, there would be no life on Earth. And though it is special to us, there are billions of stars like our sun scattered across the Milky Way galaxy.” |
|
Sense tecnologia
Imatge: La Nit Estelada (oli, Museum of Modern Art, New York)
“The artist wrote to his brother Theo: 'This morning I saw the country from my window a long time before sunrise, with nothing but the morning star, which looked very big.' Rooted in imagination and memory, The Starry Night embodies an inner, subjective expression of van Gogh's response to nature. In thick sweeping brushstrokes, a flamelike cypress unites the churning sky and the quiet village below. The village was partly invented, and the church spire evokes van Gogh's native land, the Netherlands.” |
En el segon cas, estem estudiant problemes sobre recuperació i classificació de formes.
També estem treballant en sites per testejar les nostres mesures de cerca i classificació de formes i complexitat de la imatge.
Podeu fer un cop d'ull a aquesta recerca amb les publicacions i trobar treballs previs i articles relacionats a les pàgines personals dels co-autors.
| Docència |
|
Sóc docent del Departament d'Informàtica, Matemàtica Aplicada, i Estadística de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.
Enguany imparteixo docéncia a les materies de:
Estadística: Grau en Enginyeria Electrònica, Industrial, i Automàtica [documentació pels alumnes]
Estadística: Grau en Enginyeria Química [documentació pels alumnes]
Estadística: Grau en Enginyeria Informàtica [documentació pels alumnes]
Fonaments de Computació: Grau en Enginyeria Informàtica [documentació pels alumnes]
Llenguatges, Gramàtiques i Autòmates: Grau en Enginyeria Informàtica [documentació pels alumnes]
Models Abstractes de Càlcul: Grau en Enginyeria Informàtica [documentació pels alumnes]
Per saber-ne més detalls, podeu anar a les pàgines dels estudis corresponents de l'Escola Politècnica Superior.
| Miscel·lània |
|
Dins del món de la imatge, les d'astrofísica i de naturalesa són les meves preferides.
Us recomano que visiteu, entre d'altres, els links següents sobre l'espai:
Astronomy Picture of the Day
European Space Agency
HubbleSite-Gallery
Space Telescope Science Institute
Mauna Kea Observatories
Space Weather
|
Imatge: Regió H-II a la Nebulosa de l'Àguila (M16-NGC6611) coneguda com Els Pilars de la Creació
“Eerie, dramatic new pictures from Hubble Space Telescope show newborn stars emerging from 'eggs' but rather dense, compact pockets of interstellar gas called evaporating gaseous globules (EGGs). Hubble found the EGGs, appropriately enough, in the Eagle nebula, a nearby star-forming region 6,500 light-years away in the constellation Serpens.” |
|
Imatge: La vista del Univers més llunyana mai observada des del Hubble ens revela milions i milions de galàxies tornant de l'inici dels temps
“There are some hundred billion (10E11) galaxies, each with, on the average, a hundred billion stars. In all the galaxies, there are perhaps as many planets as stars, 10E11 x 10E11 = 10E22, ten billion trillion. In the face of such overpowering numbers, what is the likelihood that only one ordinary star, the Sun, is accompanied by an inhabited planet? Why should we, tucked away in some forgotten corner of the Cosmos, be so fortunate? To me, it seems far more likely that the universe is brimming over with life. But we humans do not yet know. We are just beginning our explorations. The only planet we are sure is inhabited is a tiny speck of rock and metal, shining feebly by reflected sunlight, and at this distance utterly lost.” |
|
Molta informació s'està movent de pressa.
M'agradaria comprendre tot el que s'envia.
Meravelloses imatges del passat.
Reflexos amagats del present.
Els camins cap al futur són creats.
I també, aquests links sobre la Terra:
Google Maps
Peakware World Mountain Encyclopedia
Panorama
Explorers
National Geographic Society
World Wildlife Fund for Nature
|
Imatge: K2, Karakorum, Pakistan (8.612m)
“K2 is the second highest mountain in the world, and is thought by many climbers to be the ultimate climb. Its giant pyramid peak towers in isolation, 12,000 feet above the wide Concordia glacial field at the head of the Baltoro Glacier. The sheer icy summit is flanked by six equally steep ridges. Each of its faces presents a maze of precipices and overhangs. K2 was long considered unclimbable. The first successful ascent in 1954 started with over 500 porters, 11 climbers, and six scientists. One of the climbers died of pneumonia after 40 days of raging storms. The final ascent was made by a team of two (Achille Compagnoni and Lino Lacedelli) after their oxygen supply had run out, and an emergency descent was made in darkness.” |
|
Imatge: Tardor a La Fageda d'en Jordà Dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa, al nord-est de Catalunya, hi ha un bosc de faigs petit, fantàstic, i enigmàtic conegut com la Fageda d'en Jordà. La vegetació creix en un terreny planer damunt d'una colada de lava que prové del volcà Croscat. Fresc a l'estiu, passejar-hi a la tardor és un plaer que ens permet escoltar els sons i veure els colors de la nostra terra. |
|
Hi ha muntanyes altes, difícils, i llunyanes.
I n'hi ha de baixes, fàcils, i properes.
Però el més important no és ser-hi, sinó sentir-t'hi.
|
Darrera actualització: October 27, 2012 |
|
Totes les imatges poden ampliar-se clicant-hi.
A la data indicada, tots els links són operatius, malauradament, per la pròpia naturalesa dinàmica de la World Wide Web, a partir d'aquesta data no puc garantir que encara ho siguin.
El color del fons és degut a l'energia fosca i a la matèria fosca (observacions recents són consistents amb un Univers fet d'un 73% d'energia fosca, un 23% de matèria fosca, i un 4% de matèria ordinària).
|
|
